TDAH: BREU DESCRIPCIÓ DEL TRASTORN

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes/ trets:

-           Dèficit d’atenció.

-          Impulsivitat.

-          Hiperactivitat motora i/o vocal.

 

S’identificarà com un trastorn quan aquests símptomes, o els comportaments que se’n derivin, es donin amb molta major freqüència i intensitat que en els nens/adolescents d’igual edat i que interfereixin la vida quotidiana a casa, l’escola i en el seu entorn en general.

Cal tenir en compte que no tots els infants amb aquest trastorn manifesten els mateixos símptomes i amb la mateixa intensitat. Es pot trobar el cas del nen que presenta dificultats relacionades amb l’atenció però que no presenta un major grau de moviment o majors respostes impulsives que els nens de la seva mateixa edat.

En el Manual de Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals (DSM-IV), publicat per l’American Psychiatric Association, en la seva darrera versió es diferencien tres tipus de trastorn dins del TDAH:

· Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment desatent

· Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment hiperactiu i impulsiu

· Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus combinat (presenta símptomes atencionals i hiperactiusimpulsius).

El nen predominantment desatent és un nen que sembla no escoltar quan se li parla directament, que sembla que somia despert, que li costa posar-se en marxa i que sovint oblida o perd coses. Acostuma a distreure’s i a girar la cara davant qualsevol soroll o estímul irrellevant, podent-se dispersar també davant activitats de joc o atractives per a ell. A l’aula generalment es mostra passiu, passa desapercebut, i no aprèn al ritme esperat. No anota els deures a l’agenda, oblidant així entregar tasques i treballs, o fent-ho amb retard, i quan les entrega, solen estar incompletes. Evita, li desagrada o es resisteix a realitzar tasques que requereixin d’un esforç mental sostingut. La presentació

de les feines és descuidada, oblida posar el nom i la data i té dificultats per planificar els exercicis que fa. Quan resol exàmens dóna respostes desorganitzades o en els espais equivocats.

El nen predominantment desatent sovint passa per ser un nen poc intel·ligent (encara que no sigui cert) o gandul o amb un grau de desmotivació alarmant, és freqüent que acabi ubicat en les darreres fileres de la classe i que ningú esperi “més” d’ell o d’ella.

El nen predominantment hiperactiu-impulsiu es mou d’un lloc a un altre en moments inapropiats, mou mans i peus en excés, es balanceja i s’aixeca sovint de la seva cadira. Acostuma a interrompre converses i activitats i sol immiscirse en els jocs dels altres. Respon de forma precipitada, fins i tot abans que se li acabi de formular la pregunta. Té dificultats per dedicar-se a tasques o jocs tranquils i parla en excés.

El comportament d’aquest nen resulta molest i sovint preocupa molt per les manifestacions d’agressivitat, tant a l’aula com dins el marc familiar. Aquest

comportament disruptiu fa que la família ràpidament demani ajut professional.

 

És important atendre d’igual manera tant a un grup com a un altre ja que, sense adonar-nos, podem descuidar aquells que no molesten simplement perquè no sembla que pugui tractar-se d’un trastorn.

EL TRACTAMENT

 

El tractament que ha demostrat efectivitat –Multimodal Treatment of Children

with ADHD, MTA (2002)- dirigit per Jensen als EEUU és el que combina els

següents components (per això es diu multimodal):

1. Tractament psicològic dirigit a pares, professors i nen que inclou:

-  Informació sobre el trastorn

-  Estratègies de maneig de la conducta

-  Estratègies de comunicació per a millorar la relació amb el seu fill/alumne

- Estratègies per augmentar el propi autocontrol del nen amb TDAH

2. Tractament farmacològic:

Els fàrmacs o medicaments per al TDAH han demostrat la seva eficàcia.

3. Tractament psicopedagògic:

Dirigit a millorar les habilitats acadèmiques del nen i el seu comportament mentre estudia o fa deures. També pretén instaurar un hàbit d’estudi a un nen que no el té.