A
principis de segon semestre arriba al centre de psicopedagogia dos casos nous.
Es tracta de dos germans de 7 i 11 anys. Fa 5 anys ja havien estat atesos per
l’ Esther ( tutora externa) a demanda de l’escola. En aquell moment es va fer
el diagnòstic i durant un any la corresponent intervenció reeducativa. Van
deixar d’acudir al centre per manca de recursos econòmics de la famíla. Actualment han tornat a fer demanda davant les
dificultats d’aprenentatge que presenten ambdós germans.
La
família gaudeix d’una beca de reeducació tramitada per l’EAP davant les grans
dificultats econòmiques que actualment tenen els progenitors ( se’ls hi cobreix
la totalitat de la intervenció).
En
aquest diari només parlaré d’un dels dos germans. Es tracta de R, el germà gran
de 10 anys. És el germà que presenta més dificultats d’aprenentatge.
Història
del cas. Any 2009
MOTIU DE LA CONSULTA
R. ve a la nostra
consulta amb la seva mare després que a l'escola li han recomanat una
exploració. Segons comenta la mare Rubén té dificultats a l'àrea del
llenguatge. Li falta vocabulari.
DADES D'INTERÈS
R té 6 anys i està cursant 1º de primària.- És un nen molt mogut.-
Va començar a parlar abans dels dos anys. La seva germana també va trigar una
mica per començar a parlar
OBSERVACIÓ DE LA CONDUCTA DURANT L'EXPLORACIÓ
R és un nen extremadament inquiet. Li costa molt romandre assegut
en la cadira. Constantment s'aixeca, mira cap a tots costats…Fàcilment inicia
conversa amb mi.
Disposat a realitzar el que se li demana encara que la seva
atenció és molt dispersa i de seguida es cansa i vol una altra tasca.
RESULTATS
PROVES PROJECTIVES: HTP, DIBUIX DE LA FAMÍLIA
Aquestes proves ens mostren la part més inconscient de R el seu
estat emocional i els seus sentiments, a més de com percep el seu entorn.
En primer lloc analitzem la qualitat del dibuix. Observem que
realitza uns dibuixos poc evolucionats. En ocasions són formes arrodonides amb
extremitats (o extremitats que són pals). No hi ha pèl, ni orelles, ni mans, ni
peus.
No hi ha tampoc proporció entre les extremitats. Tendeix molt a
fer dibuixos fantàstics. A més observo baix control motriu. Hi ha un gran
concepte d'unitat familiar.
R es dibuixa al costat del seu pare amb qui hem de pensar que
existeix un bon vincle. La seva germana en canvi, apareix lluny d'ells (pare,
mare, R) i en proporció el dibuix és molt més petit. (la seva germana, 4 anys)
té un caràcter molt fort i sembla que domina molt les situacions i requereix
molta atenció dels seus pares. Pel que
sembla això a R no li agrada massa.
LLENGUATGE
Es produeixen dislàlies:
- Substitució de / r / per / l / o / d /. Si / r / es troba abans de consonant la omet.
En el llenguatge espontani
hi ha bastants alteracions de fonemes: substitueix la / les / per / j / i de
vegades la / t / per / p /.
L'expressió oral és
defectuosa.
Li costa discriminar
paraules homòfones.
Proves PSICOMÈTRIQUES:
BENDER, FIGURA DE REI, BAPAE, WISC-R
BENDER
Es tracta d'un instrument
projectiu. També ens permet observar el
grau aproximat de percepció visomotriu.
No hi ha indicadors
emocionals destacables.
La reproducció té errors
que resten a la puntuació total de manera que ens dóna com a resultat una edat
mental de 5 anys 10 mesos.
FIGURA DE REI
Aquesta prova és similar a
l'anterior pel que fa a continguts a analitzar però afegeix l'aspecte d'atenció
concentració i la memòria visual.
Còpia: PD 6
Centil 10
Memòria: PD 0
Centil 1
BAPAE (aptituds que tenen
influència en l'aprenentatge escolar)
1. Comprensió verbal: PD: 16
Centil: 70
2. Aptitud numèrica: PD: 1
Centil: 1
3. Aptitud perceptiva: PD: 41
Centil: 60
Relacions espacials
Constància forma
O rientació espac ial
Com es pot observar en els
resultats l'aptitud numèrica, que es refereix als conceptes quantitatius i al
maneig dels nombres està molt per sota de la mitjana pel que fa al seu grup
d'edat.
WISC-R
Aquesta prova ens serveix
per avaluar la capacitat intel lectual dels nens / es, l'aspecte verbal i el
manipulatiu.
Els resultats en el cas de
R són:
Verbal Manipulatiu
Informació: 7 * Figures
incompletes : 12
Semblances: 3 * Historietes:
2 *
Aritmètica: 3 * Cubs : 6 *
Vocabulari: 6 * Trencaclosques: 7 *
Comprensió: 3 * Claus:
11
Dígits: 1 * Laberints: 10
CI verbal: 62 (molt baixa)
CI manipulatiu: 81
(mitjana-baixa)
CI total: 67 (molt baixa)
Podem observar que els seus punts forts són la memòria i l'agudesa
visual (claus, laberints, figures incompletes).
A la resta de camps ha obtingut unes puntuacions molt baixes, per sota
de la seva edat cronològica.
Està més afectat el camp
verbal que el manipulatiu però tot i així les puntuacions en els dos camps són
baixes.
S’ evidencien dificultats importants a nivell de concentració i
atenció (Dígits), així com també per al raonament i càlcul numèric
(Aritmètica). Hi ha també un dèficit en
la comprensió i adaptació a situacions socials.
El raonament que fa del seu comportament social no és del tot acceptable
ni eficaç (Comprensió, Historietes).
No és capaç d'establir
relacions entre conceptes. Associar i
abstreure no són capacitats que tingui desenvolupades (Semblances).
Trobem alterada també la
percepció visual i espacial (Cubs, Trencaclosques)
CONCLUSIONS
Les puntuacions que ha tret
R en el test d'intel • ligència ens indiquen que hi ha dificultats, sobretot a
nivell verbal. L'hemisferi esquerre del
cervell és el que ens permet la bona utilització de paraules per nomenar,
definir ..., és el que ens facilita l'expressió a través del llenguatge, també
el càlcul i anàlisi matemàtica, recordar fets, dies, seqüències temporals ...
Aquest hemisferi és el que es troba més danyat en el cas de R.
Aquests dèficits l'afectaran
en alguns aspectes referits amb l'aprenentatge, fent-li més costós arribar als
objectius establerts.
Per tant, creiem convenient
que R rebi sessions de reeducació perquè sigui capaç de desenvolupar aquests
aspectes. Així com també recomanaríem
que des de l'escola es valorarà el cas i s'aplicarà una adaptació curricular
individualitzada si es creu convenient.
R es mostra excessivament
inquiet i desatent, és per això que a part dels aspectes d'aprenentatge, hem
valorat també els aspectes conductuals a partir de les converses que hem tingut
amb els pares i mestres. El nostre
treball ha començat amb pautes sobre la conducta tant amb el nen com amb els
pares. Si la seva inquietud motora i
inatenció arriba a perjudicar de manera excessiva seu rol social, familiar i
acadèmic valorarem la necessitat de realitzar una exploració neurofisiològica.
SITUACIÓ
ACTUAL.
R acudeix al centre de psicología a finals de desembre de 2012 acompanyat
dels pares i de la germana.
Inicialment s’agafen ambdós casos conjuntament.
S’observa de R un canvi important a nivell de conducta. Ja no és aquell nen
inquiet i desatent d’anys enrere i té una actitut positiva i col.laboradora
durant les sessions de reeducació.
Durant les primeres sessions es fa un petit treball de diagnòstic per tal
de veure en quina situació es troba a nivell d’apreprenentages.
Se’l hi fa fer un dictat i una redacció lliure. A la propera sessió se li
passa el PROLEC versió reduïda.
En totes les proves s’observen en R errors de tota mena. Fa omissions de
síl.labes i lletres, addiccions, unions, separacions, etc…
Davant aquest fet, concretem amb l’Esther de fer un pla d’intervenció que
inclogui un acurat treball de consciencia
fonológica ja que no té assimlitas varis sons fet que li crea moltes confusions tan a nivell escrit com
llegit; recordem que es troba cursant 5è de primària i davant les dificultats
que presenta no pot seguir molts dels
continguts escolars fet que li provoca també un cert rebuig a la feina i una
baixa autoestima. Per tant, s’ha de posar fil a l’agulla i ajudar a R el màxim
possible a tirar endavant i superar les seves dificultats. Comptem amb la seva
motivació que és molt important!
Així, el treball que es fa inicialment amb R és:
-
Exercisis de Ritmes
-
Rimes
-
Es treballa la Discriminació
auditiva dels sons /b/, /p/, /g/, /d/ i /ll/
-
Reconeixement d’aquests sons en
paraules; associació fonema-grafema
-
Correcció d’alguna grafia a
nivell de traç, com per exemple la b i la g que escriu d’una manera
inteligible.
Una vegada s’hagin assolit aquests objectius, s’iniciarà a R amb la lectura de síl.labes, paraules i oracions simples.
Paral.lelament treballarem l’escriptura
d’una manera molt pautada per tal d’evitar les errades de substitució i omissió
que actualmente comet.
Ens palentegem:
Treballar l’ortografia natural a partir d’una metodologia
fonètica-fonològica que inclourà activitats del tipus lletreig i joc amb
lletres mòbils, jocs de paraules com sopes de lletres, encreuats, el joc del penjat,
ordenar lletres per a formar paraules, etc. Amb aquests tipus d’activitats aconseguirem
reduir errades com substitucions de lletres i síl·labes, rotacions, omissions, addicions,
inversions, unions, fragmentacions i superposicions.
Per altra banda, l’ortografia arbitrària.
Per a millorar aquest aspecte treballarem la memòria
visual ortográfica. Com ja hem dit a l’apartat de diagnòstic, R compta amb una
bona capacitat de memòria visual. Davant aquest fet, volem aprofitar la seva
habilitat per treballar l’adquisició de vocabulari sense errades ortogràfiques
a través d’aquest sistema de memoria visual.
Aquests són els objectius que ens palntegem durant el que
queda de curs escolar.
En properes entardes al blog, aniré actualitzant el seguiment per tal de veure els progresos que
va fent el R.
