CAS A: SITUACIÓ ACTUAL

Amb l’A en aquestes primeres sessions fetes en aquets segon trimestres el que s’ha treballat principalment és la discriminació auditiva de determinats sons que encara no té assimilitas; com és el cas dels sons: / ll/, /g/ i /f/.

La seva actitud ha sigut variant durant les sessions. Hi ha hagut dies que ha estat molt predisposat a treballar i en canvi en altres sessions la seva actitud ha estat desafiant i provocadora. Costa molt entrar en matèria amb A ja que se l’ha d’estar reforçant constanment. És el mateix que els hi passa a l’escola ja que troben un A desatent i amb actitud impulsiva.

Recordem que des de l’EAP hi havia pendent la derivació al CSMIJper a valorar la conveniència d’introduir una medicació per a minvar els efectes del seu transtorn. Doncs bé, durant el mes de gener d’enguany es reb la trucada del sevei per a comentar-nos que evidentment veuen que  A  és un nen amb una manca d’atenció destacable però que ells valoren que s’ha de fer un abordatge global i treballar les sessions tan amb A com amb els pares ja que veuen aspectes en la dinàmica familiar que s’han de millorar per a també poder ajudar a A.

El 27 de febrer es fa una entrevista amb els pares per a comentar-lis les imdicacions del CSMIJ. Els pares d’A es neguen a fer aquesta teràpia familiar ja que per una banda, ja en van fer en el seu moment quan A acudia al CDIAP i creuen que no l’han de tornar a fer. Ells accepten les dificultats del seu fill i volen posar-hi remei doncs la situació ja comença a ser insostenible a l’escola i a casa.

Observant això se’ls hi facilita un contacte d’un metge a nivell privat perquè valorin de nou a A per tal de veure si s’introdueix tractament farmacològic. 

Des de l’escola com des del centre de psicologia es creu que pot ser positiu un treball familiar  però també veuen que va pasant el temps i que A va perdent-se en els seus aprenentatges ja que els seu transtorn no el permet avançar.

Per tant, des del centre de psicopedagogia el que podem fer amb A és anar treballant el que ja havíem apuntat al seu pla d’intervenció. És precisament el que s’ha anat fent durant el mes de febrer:

-          Per una banda, s’ha treballat la discriminació auditiva dels sons /ll/ i /g/ a través de fitxes preparades així com també a través d’activitats del Jclic, rimes i associació de paraules emblants.

-          D’altra banda, s’ha treballat la lectura de síl.labes ( de 2 lletres) tan de forma directa com indirecta

-          Paral.lelamet a aquest treball s’ha incidit en la seva conducta

 

A finals de mes de febrer replantegem el seu pla de treball degut als bons resultats obtinguts en els objectius que havíem plantejat per A.  Així, ampliem el seu pla de treball incloent la iniciació de la lectura en paraules de dues síl.labes . Aquest treball s’anirà fent en cada sessió a través de fitxes que elaborem específicament per A les quals contenen lotos per tal que pugui associar dibuix amb la paraula i es vagi familiaritzant amb els diferents sons.

Paral.lelament continuarem treballant aspectes de consciència fonològica d’aquells sons que encara dubta i alhora es treballarà per millorar la seva conducta .

 Cita bibliografica:

Sobre el tractament del TDAH existeixen diferents opinions. En els casos de nens molt actius o casos límit ( amb diagnòstic dubtós), les tècniques psicològiques educatives que explicarem en aquest llibre representen la intervenció d’elecció. Tot i que requereixen molta dedicació per part dels pares, l’esforç es paga. Però si els especialistes han confirmat un diagnòstic clar de TDAH, és necessari un tractament farmacològic addicional, ja que en aquests casos clars acostuma a ser molt eficaç. Alguns pares amb nens hiperactius m’han comentat que existeix “ una vida abns i després de la medicació”. Ara bé, sobretot en aquests casos un seguiment psicològic i una educació pautada també són imprescindibles.

 

Oberst,U. ( 2009). El trastorn del nen consentit. Manual per a pares i mestres desorientats. Pagés Editors.