Tot el que comença s’acaba.... Desprès
d’iniciar les pràctiques el passat mes d’octubre, la veritat és que em venen moltes coses al cap
sobre el llarg procés que he dut a terme dia a dia aprenent, observant,
intervenint... coses que anire comentant en aquestes conclusions.
Principalment les pràctiques han ajudat a vivenciar tot allò que hem anat aprenent al llarg dels quatrimestres de psicopedagogia, és a dir viure i conviure en un context real. En un principi, anava una mica perduda en la tasca que ha d’exercicir un psicopedagog , ja que com ja he comentat en altres ocasions, jo professionalment parlant provinc d’un àmbit més social i desconeixia bastant l’àmbit formal; tot i que afortunadament he pogut plasmar el que hem après a les diferents assignatures ( tals com anàlisis de casos, diagnostic en educació, dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica, etc...)dels estudis on se’ns donaven casos extrets del món real fet que m’ha permès generalitzar posteriorment els diferents coneixements i saber plantejar i planificar una correcta intervenció psicoepdagògica. En aquestes assigantures ens han ajudat a conèixer testos i proves diagnòstiques, a dissenyar actuacions i propostes d’assessorament a escola i família, etc... tot en format de suposits pràctics...que tot i que ens han ajudat a formar-nos, la pràctica real al centre de pràctiques ha sigut molt enriquidora tot i que també he de dir que inicialment emprenia aquesta etapa formativa amb amb una mica de por i inseguretat sobretot per estar a l’alçada i saber actuar com a una “ quasi” psicopedagoga....
En aquest sentit trobo que la figura de la tutora de pràctiques ha estat molt important, ja que al principi anava una mica perduda, i tenir la oportunitat d'aprendre i que t'expliquin i que et deixin fer m'ha ajudat a agafar confiança en aquest camp i a coneixer-ho millor.Fins al punt que hem acabat compartint els casos; sempre m’han considerat una més de l’ equip i m’he sentit escolltada i per res menyspreada; al contari sempre han tingut en compte la meva opinió sobre algún cas i en algunes ocasions la meva experiència professional en l’àmbit social ( als serveis socials especialitzats) ha servit per comprendre millor alguna cas i enfocar-lo cap a una altra direcció.
He realitzat les pràctiques en un centre privat, així doncs l'ambit d'intervenció recau principalement en el nen/a o adolscent però també en els ambits escolars i familiar. Concretament he pogut conèixer dins d’un ambient real mitjançant les meves pràctiques aspectes del TDA-H, diferents trastorns generalitzats del desenvolupament, trastorns de conducta i d’ansietat, trastorns de l’aprenentatge tot adequant i realitzant una prevenció , avaluació i intervenció, entre d’altres. Com a punt positiu, al tractar-se d'un centre privat permet accelerar el procés d'intervenció i esdevenir un lloc "neutre" fora de l'entorn escolar.
Al llarg de les sessions del pràcticum he anat coneixent casos reals, test, intervencions i he pogut passar diferents test a diferents nens. Trobo que ha sigut molt positiu tenir la oportunitat de passar el WISC, PROLEC, TALEC, DST-J, BENDER, Figura de REY..entre d'altres per tal de trobar-me de primera mà davant la situació. Aquest és el punt que més m’ha costat ja que és l’aspecte que menys coneixia. Només coneixia algun test però tenir-lo al davant i poder-lo passar i posteriorment corregir-lo ( amb la supervisió de la meva tutora) ha estat per una banda fantàstic però per altra et sents una mica desorientada i amb la sensació de que encara et queda molt per conèixer d’aquesta professió tan rigurosa!
En relació als casos, les intervencions fetes han tingut un caire més reeducatiu. La meva participació ha sigut d'observació i seguiment en alguns casos tret de dos casos en els quals he tingut la gran oportunitat de fer-ne el seguiment des de l’inici aprenent com s’encara un cas des de la primera entrevista familiar, la fase de diagnòstic amb l’infant, la família i l’escola, la posterior devolució diagnòstica a la família i resta de professionals i la conseqüent fase d’intervenció on he tingut via lliure per a proposar activitats, cercar materials i fins i tot he elaborat dos materials de lectoescriptura que han ajudat als infants en aquesta fase.
La meva valoració del practicum I i II és molt positiva. Aquest ha sigut un primer contacte amb el món laboral del psicopedagog tot intervenint tant observant com participant. Durant les sessions anava escrint a la meva llibreta tots els dies el que feia i el que anava aprenent tant dels casos, dels test, de les intervencions....
Principalment les pràctiques han ajudat a vivenciar tot allò que hem anat aprenent al llarg dels quatrimestres de psicopedagogia, és a dir viure i conviure en un context real. En un principi, anava una mica perduda en la tasca que ha d’exercicir un psicopedagog , ja que com ja he comentat en altres ocasions, jo professionalment parlant provinc d’un àmbit més social i desconeixia bastant l’àmbit formal; tot i que afortunadament he pogut plasmar el que hem après a les diferents assignatures ( tals com anàlisis de casos, diagnostic en educació, dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica, etc...)dels estudis on se’ns donaven casos extrets del món real fet que m’ha permès generalitzar posteriorment els diferents coneixements i saber plantejar i planificar una correcta intervenció psicoepdagògica. En aquestes assigantures ens han ajudat a conèixer testos i proves diagnòstiques, a dissenyar actuacions i propostes d’assessorament a escola i família, etc... tot en format de suposits pràctics...que tot i que ens han ajudat a formar-nos, la pràctica real al centre de pràctiques ha sigut molt enriquidora tot i que també he de dir que inicialment emprenia aquesta etapa formativa amb amb una mica de por i inseguretat sobretot per estar a l’alçada i saber actuar com a una “ quasi” psicopedagoga....
En aquest sentit trobo que la figura de la tutora de pràctiques ha estat molt important, ja que al principi anava una mica perduda, i tenir la oportunitat d'aprendre i que t'expliquin i que et deixin fer m'ha ajudat a agafar confiança en aquest camp i a coneixer-ho millor.Fins al punt que hem acabat compartint els casos; sempre m’han considerat una més de l’ equip i m’he sentit escolltada i per res menyspreada; al contari sempre han tingut en compte la meva opinió sobre algún cas i en algunes ocasions la meva experiència professional en l’àmbit social ( als serveis socials especialitzats) ha servit per comprendre millor alguna cas i enfocar-lo cap a una altra direcció.
He realitzat les pràctiques en un centre privat, així doncs l'ambit d'intervenció recau principalement en el nen/a o adolscent però també en els ambits escolars i familiar. Concretament he pogut conèixer dins d’un ambient real mitjançant les meves pràctiques aspectes del TDA-H, diferents trastorns generalitzats del desenvolupament, trastorns de conducta i d’ansietat, trastorns de l’aprenentatge tot adequant i realitzant una prevenció , avaluació i intervenció, entre d’altres. Com a punt positiu, al tractar-se d'un centre privat permet accelerar el procés d'intervenció i esdevenir un lloc "neutre" fora de l'entorn escolar.
Al llarg de les sessions del pràcticum he anat coneixent casos reals, test, intervencions i he pogut passar diferents test a diferents nens. Trobo que ha sigut molt positiu tenir la oportunitat de passar el WISC, PROLEC, TALEC, DST-J, BENDER, Figura de REY..entre d'altres per tal de trobar-me de primera mà davant la situació. Aquest és el punt que més m’ha costat ja que és l’aspecte que menys coneixia. Només coneixia algun test però tenir-lo al davant i poder-lo passar i posteriorment corregir-lo ( amb la supervisió de la meva tutora) ha estat per una banda fantàstic però per altra et sents una mica desorientada i amb la sensació de que encara et queda molt per conèixer d’aquesta professió tan rigurosa!
En relació als casos, les intervencions fetes han tingut un caire més reeducatiu. La meva participació ha sigut d'observació i seguiment en alguns casos tret de dos casos en els quals he tingut la gran oportunitat de fer-ne el seguiment des de l’inici aprenent com s’encara un cas des de la primera entrevista familiar, la fase de diagnòstic amb l’infant, la família i l’escola, la posterior devolució diagnòstica a la família i resta de professionals i la conseqüent fase d’intervenció on he tingut via lliure per a proposar activitats, cercar materials i fins i tot he elaborat dos materials de lectoescriptura que han ajudat als infants en aquesta fase.
La meva valoració del practicum I i II és molt positiva. Aquest ha sigut un primer contacte amb el món laboral del psicopedagog tot intervenint tant observant com participant. Durant les sessions anava escrint a la meva llibreta tots els dies el que feia i el que anava aprenent tant dels casos, dels test, de les intervencions....
A dia d’avui he estat revisant les meves anotacions del
primer dia i les darreres sessions del mes de maig i he observat un canvi important en mi
mateixa. Crec que estic més segura del que és treballar de psicopedagoga i de
les tasques que se’ns exigeixen i alhora he après molíissim sobre dos trastorns
que el primer dia em resultaven una mica desconeguts. Ara sabria encarar
mínimammet una intervenció amb un infant
amb dislèxia o TDAH cosa inimaginable el primer dia de pràctiques.
Per tant, dono per molt assolits els
objectius que em proposava aprendre durant la meva estada en pràctiques i només
em queda agrair als meus tutors la gran oportunitat que m’han donat per
aprendre com a professional i com a persona.
Gràcies!
