CAS N. FEM MEMÒRIA DEL CAS

Fem memòria sobre els casos, concretament els casos de la meva intervenció:

N.  és una nena de 9a que acudeix al centre a demanda  dels seus pares per tal que li facin un diagnòstic ja que estan convençuts que la seva filla presenta símptomes d’hiperactivitat.

El treball de diagnòstic amb N. que hem fem  durant aquest temps ha estat el següent:

Es  passar el WISC.

Aquesta prova s’allarga 3 dies donada la seva complexitat. Els resultats que se n’obtenen són els següents: ( corregim la prova el dimecres 24 d’octubre).

WISC-R: La prova ens ajuda  a valorar la capacitat intel·lectual dels nens  des de l’àmbit verbal i el manipulatiu.

Resultats:

Verbal                                                            Manipulatiu

Informació:     3*                                             Fig. Incomplrtes:  10     

Semblances:  4*                                            Historietes:      8 

Aritmètica:      4*                                            Cubs:              6*

Vocabulari:     3*                                           Trencaclosuqes:    11

Comprensió: 3*                                             Claus:                     10       

Dígits: 8                                                              Laberints:    14                               

C.I.Verbal:                  54

C.I. Manipulatiu:         92

C.I. Total:                    68

 

Els resultats mostren una diferència molt significativa entre el CI verbal i el CI manipulatiu. Per això, s’ha de dir que el CI total no es identificatiu del coeficient intel·lectual de N, és per això que s’han d’analitzar  de manera aïllada els punts forts i febles de cada àrea ( verbal i manipulativa). Es pot observar però que a nivell verbal si que hi ha una deficiència en les habilitats requerides. Es refereix  a tots aquells coneixements que s’adquireixen a través de l’aprenentatge escolar. N, presenta puntuació baixa en tots aquells subtest relacionats amb la intel·ligència cristal·litzada    ( vocabulari, comprensió i semblances). El coneixement numèric ( aritmètica) i la interpretació d’enunciats de problemes també veiem que és deficient.

En canvi, podem veure que a nivell manipulatiu els resultats són millors i més bons. 

Veient aquests resultats es creu oportú passar proves destinades a valorar possibles dificultats en la lectoescriptura i descartar una possible dislèxia.

La propera sessió s’administra  la prova DST-J per descartar dislèxia donats els resultats obtinguts al WISC.

Resultat de la  DST-J de N.:

Surt alt risc en dislèxia. Interpretem els ítems de la prova i veiem que les proves de lectura, dictat i còpia són les més baixes puntuades, justament aquests ítems són els que més acostumen a costar a les persones dislèxiques.

També es passa el PROLEC i el TALEC abreviat. Resultats:

Costa molt treballar amb la nena. Es nega a fer qualsevol activitat on hagi d’escriure o llegir ( aspecte a destacar, presenta rebuig a la lectura perquè no entén el que llegeix. Això ja és un indicador de possible dislèxia).

Finalment accedeix a fer les tasques i ja es veuen les seves dificultats: no sap escriure correctament, la lletra és inintel·ligible, fa omissions, inverteix lletres, etc…)

Aquests resultats s’han d’acabar de valorar juntament amb els resultats del WISC, reunió amb mestres, observació, etc... també cal coordinar -se amb l’oftalmòleg per veure com té al visió ja que creiem que porta una graduació que no és la correcta.

A banda doncs de les proves administrades llegeixo els informes escolars de N de tot el Cicle Inicial. En ells ja es destaca una nena dispersa amb manca d’atenció i unes clares dificultats en la lectoescriptura en la que any rere any recomanaven que N havia de llegir molt més ( els mestres no es van adonar de les dificultats que presenta N i l’únic consell era llegir més a cas però això no solventa la dificultat ja que N necessita ajuda externa per tractar el seu trastorn).

Una vegada fet aquest primer treball amb N, el diagnòstic  es explicat als pares i mestres: 

ESCOLA

Se li explica a la tutora  el diagnòstic elaborat de N i es parla de posibles orientacions que podrien seguir des del centre educatiu per tal d’ajudar a N. Li expliquem que N quan acudeix al centre psicològic rebutja les activitats de lectura i escriptura i que les proves passades ens manifesten una dislèxia important. Li expliquem a la tutora que N no és una nena gandula sinò que simplement a vegades se li demanen coses que no pot fer degut al seu transtorn. Se li comenta que en relació a la lectoescriptura  no se la pot avaluar seguint els mateixos objectius de curs que a la resta dels seus companys ja que per una banda, hi ha determinades coses que no pot fer i per altra, estem desmotivant la nena si constantment se la suspen i veu  com el seu esforç no serveix per a res. Li comentem a la tutora la possibilitat d’aplicar petites modificacions a l’hora d’avaluar o treballar amb N:

-          fent exàmens orals.

-          reduint els enunciats de les preguntes o bé llegir-li aquests enunciats

-          no comptar les faltes d’ortografia en els examens ja que la fan suspendre tot i dominar els continguts.

-          treballar els faltes d’ortografia a nivell visual i no tan fent-li copiar la paraula errada 20 vegades…

 

La tutora ens comenta que intentarà seguir alguna d’aquestes indicacions però li será difícil ja que no compta amb cap mestre de reforç, ni cap vetlladora  i alhora  dins l’aula té cinc nens més amb d’altres dificultats….

Li demanem a la Maxi ( tutora) que traspassi el contingut d’aquesta reunió a la resta de professorat que té N per tal d’unificar criteris i anar “ tots a la una” i  poder ajudar a N el màxim possible.

Alhora també es fa arribar l’ informe diacgnòstic a l’EAP del centre per tal que des d’aquest servei valorin la possibilitat de poder disposar d’algún suport o ajuda o recurs extra per a N.

Uns minuts abans d’acabar la reunió la Maxi ens comenta un aspecte de N que li preocupa: ella creu que presenta transtorn per déficit d’atenció. Li comentem que aquest aspecte també s’ha detectat des del gabinet però creiem que aquesta manca d’atenció i dispersió ve donada pel seu transtorn que fa que moltes vegades al no poder seguir els continguts escolars per les seves dificultats de lectura i escriptura fa que ella mateixa desconnecti i es dispersi constament.De totes maneres passem el test Conners per valorar si hi ha o no trastorn. 

L’Esther (tutora del centre de practiques) comenta que de moment la seva prioritat és treballar els aspectes del llenguatge ja que creu que si aquests milloren la seva atenció també es veurà recompensada. De moment no es valora cap tractament farmacològic paral.lel al tractament psicopedagògic.

FAMÍLIA

Es cita als pares de N per a fer-lis el retorn del diagnòstic fet de la seva filla. A l’entrevista només acudeix al mare. Se li comenta el transtorn que té N. La mare diu que ella ja havia detectat aquestes dificultats en la nena a l’hora de fer els deures; ens comenta que quan llegeix s’inventa paraules, o no acaba la frase, no entèn el que llegeix, etc…

Li comentem el contingut de la reunió amb la tutora i li comentem el que creiem que s’ha de treballar amb N a partir d’ara:

 Comentem que el treball amb la seva filla no és fer-la llegir; aquesta no és la solució, sinó que s’ha d’ensenyar a N a llegir correctament i per això s’ha de començar “ des de baix”: reconeixement de sons i lletres, reconeixement de paraules, etc… i sobretot també cal fer un treball motivacional amb la nena per tal que aquesta acabi acceptant la lectura i no la rebutji com fa fins ara.

A banda, també li comentem a la mare que la seva filla no és una gandula com ella moltes vegades ha manifestat sinó que simplement per les dificultats que presenta moltes vegades no pot seguir les tasques escolars. Per tant, recomanem el reforç positiu i paciència a la mare i li demanem que abandoni conductes més rígides com el càstig a l’hora de fer els deures, ja que N necesita constament suport i que se la motivi en les seves tasques.

Crec que existeix una correlació  evident  entre  l’ autoestima de la nena   i la  dinàmica familiar existent. Una disciplina molt dura i rígida pot ser contraproduent per a N i al contrari una disciplina inexistent també és contraproduent (sobretot quan parlem de falta de límits). Ambdós dinàmiques creiem que es donen a la llar de N segons hem pogut observar de l’entrevista amb la mare i la nena.

La mare és qui s’encarrega d’ajudar a N a fer els deures. No rep mai ajuda del seu marit. La mare té fibromialgia i reconeix que la seva malatia l’està afectat amb el tractament de la seva filla i ens comenta que sovint per la paciència i la renya constament ( recordem que acudeix al centre per primera vegada manifestat que la seva filla és hiperactiva).

 

Observem que no hi ha establerts horaris ni rutines diàries i li comentem que aquest aspecte no afavoreix a la dinàmica familiar i menys a la seva filla ( ens manifesta que cada dia és una batalla per a fer-ho tot: banyar-se, posar-se el pijama, anar a dormir, fer el llit, etc....).

 

Observant aquesta situació familiar, acordem que amb la mare de fer un horari amb la seva filla pautant les tasques i les hores en que ha de fer cada tasca i demanem a la mare que ho compleixi. Creiem que d’aquesta manera la nena es regularà i facilitarà que hi hagi un ambient més agradable a casa.

També responen el test Conners.

Per tant, per a resumint el cas, ens trobem amb:

 N, una  nena de 9 anys  en què s’ha fet  un diagnòstic de dislèxia ( durant el mes de novembre d’enguany). Aquest  transtorn va  acompanyat de dèficit d’atenció seguint els qüestionaris ( Conners) respostos per pares i mestres.