CAS R. UN ALTRE CAS AMB GREUS DIFICULTATS D'APRENENTATGE

A principis de segon semestre arriba al centre de psicopedagogia dos casos nous. Es tracta de dos germans de 7 i 11 anys. Fa 5 anys ja havien estat atesos per l’ Esther ( tutora externa) a demanda de l’escola. En aquell moment es va fer el diagnòstic i durant un any la corresponent intervenció reeducativa. Van deixar d’acudir al centre per manca de recursos econòmics de la famíla.  Actualment han tornat a fer demanda davant les dificultats d’aprenentatge que presenten ambdós germans.

La família gaudeix d’una beca de reeducació tramitada per l’EAP davant les grans dificultats econòmiques que actualment tenen els progenitors ( se’ls hi cobreix la totalitat de la intervenció).

 

Descripció del cas

En aquest diari només parlaré d’un dels dos germans. Es tracta de R, el germà gran de 10 anys. És el germà que presenta més dificultats d’aprenentatge.

Història del cas. Any 2009

MOTIU DE LA CONSULTA

R. ve a la nostra consulta amb la seva mare després que a l'escola li han recomanat una exploració. Segons comenta la mare Rubén té dificultats a l'àrea del llenguatge. Li falta vocabulari.

 

DADES D'INTERÈS

R té 6 anys i està cursant 1º de primària.- És un nen molt mogut.- Va començar a parlar abans dels dos anys. La seva germana també va trigar una mica per començar a parlar

 

OBSERVACIÓ DE LA CONDUCTA DURANT L'EXPLORACIÓ

 

R és un nen extremadament inquiet. Li costa molt romandre assegut en la cadira. Constantment s'aixeca, mira cap a tots costats…Fàcilment inicia conversa amb mi.

Disposat a realitzar el que se li demana encara que la seva atenció és molt dispersa i de seguida es cansa i vol una altra tasca.

 RESULTATS

PROVES PROJECTIVES: HTP, DIBUIX DE LA FAMÍLIA

Aquestes proves ens mostren la part més inconscient de R el seu estat emocional i els seus sentiments, a més de com percep el seu entorn.

 

En primer lloc analitzem la qualitat del dibuix. Observem que realitza uns dibuixos poc evolucionats. En ocasions són formes arrodonides amb extremitats (o extremitats que són pals). No hi ha pèl, ni orelles, ni mans, ni peus.

No hi ha tampoc proporció entre les extremitats. Tendeix molt a fer dibuixos fantàstics. A més observo baix control motriu. Hi ha un gran concepte d'unitat familiar.

R es dibuixa al costat del seu pare amb qui hem de pensar que existeix un bon vincle. La seva germana en canvi, apareix lluny d'ells (pare, mare, R) i en proporció el dibuix és molt més petit. (la seva germana, 4 anys) té un caràcter molt fort i sembla que domina molt les situacions i requereix molta atenció dels seus pares.  Pel que sembla això a R no li agrada massa.

 

 LLENGUATGE

 Es produeixen dislàlies:

 -  Substitució de / r / per / l / o / d /.  Si / r / es troba abans de consonant la omet.

 En el llenguatge espontani hi ha bastants alteracions de fonemes: substitueix la / les / per / j / i de vegades la / t / per / p /.

 L'expressió oral és defectuosa.

 Li costa discriminar paraules homòfones.

 Proves PSICOMÈTRIQUES: BENDER, FIGURA DE REI, BAPAE, WISC-R

 BENDER

 Es tracta d'un instrument projectiu.  També ens permet observar el grau aproximat de percepció visomotriu.

 No hi ha indicadors emocionals destacables.

 La reproducció té errors que resten a la puntuació total de manera que ens dóna com a resultat una edat mental de 5 anys 10 mesos.

 FIGURA DE REI

 Aquesta prova és similar a l'anterior pel que fa a continguts a analitzar però afegeix l'aspecte d'atenció concentració i la memòria visual.

 Còpia:  PD  6

 Centil  10

 Memòria:  PD  0

 Centil  1

 BAPAE (aptituds que tenen influència en l'aprenentatge escolar)

 1.  Comprensió verbal:  PD: 16  Centil: 70

 2.  Aptitud numèrica:  PD: 1  Centil: 1

 3.  Aptitud perceptiva:  PD: 41  Centil: 60

 Relacions espacials

 Constància forma

 O rientació espac ial

 Com es pot observar en els resultats l'aptitud numèrica, que es refereix als conceptes quantitatius i al maneig dels nombres està molt per sota de la mitjana pel que fa al seu grup d'edat.

 WISC-R

 Aquesta prova ens serveix per avaluar la capacitat intel lectual dels nens / es, l'aspecte verbal i el manipulatiu.

 Els resultats en el cas de R són:

 Verbal                                               Manipulatiu

 Informació: 7 *                     Figures incompletes  : 12

 Semblances: 3 *                    Historietes: 2 *

 Aritmètica: 3 *                                  Cubs  : 6 *

 Vocabulari: 6 *                                  Trencaclosques: 7 *

 Comprensió: 3 *                    Claus: 11

 Dígits: 1 *                   Laberints: 10

 CI verbal: 62 (molt baixa)

 CI manipulatiu: 81 (mitjana-baixa)

 CI total: 67 (molt baixa)

Podem observar que els seus punts forts són la memòria i l'agudesa visual (claus, laberints, figures incompletes).  A la resta de camps ha obtingut unes puntuacions molt baixes, per sota de la seva edat cronològica.

 Està més afectat el camp verbal que el manipulatiu però tot i així les puntuacions en els dos camps són baixes.

S’ evidencien dificultats importants a nivell de concentració i atenció (Dígits), així com també per al raonament i càlcul numèric (Aritmètica).  Hi ha també un dèficit en la comprensió i adaptació a situacions socials.  El raonament que fa del seu comportament social no és del tot acceptable ni eficaç (Comprensió, Historietes).

 No és capaç d'establir relacions entre conceptes.  Associar i abstreure no són capacitats que tingui desenvolupades (Semblances).

 Trobem alterada també la percepció visual i espacial (Cubs, Trencaclosques)

 CONCLUSIONS

Les puntuacions que ha tret R en el test d'intel • ligència ens indiquen que hi ha dificultats, sobretot a nivell verbal.  L'hemisferi esquerre del cervell és el que ens permet la bona utilització de paraules per nomenar, definir ..., és el que ens facilita l'expressió a través del llenguatge, també el càlcul i anàlisi matemàtica, recordar fets, dies, seqüències temporals ... Aquest hemisferi és el que es troba més danyat en el cas de R.

 Aquests dèficits l'afectaran en alguns aspectes referits amb l'aprenentatge, fent-li més costós arribar als objectius establerts.

 Per tant, creiem convenient que R rebi sessions de reeducació perquè sigui capaç de desenvolupar aquests aspectes.  Així com també recomanaríem que des de l'escola es valorarà el cas i s'aplicarà una adaptació curricular individualitzada si es creu convenient.

 R es mostra excessivament inquiet i desatent, és per això que a part dels aspectes d'aprenentatge, hem valorat també els aspectes conductuals a partir de les converses que hem tingut amb els pares i mestres.  El nostre treball ha començat amb pautes sobre la conducta tant amb el nen com amb els pares.  Si la seva inquietud motora i inatenció arriba a perjudicar de manera excessiva seu rol social, familiar i acadèmic valorarem la necessitat de realitzar una exploració neurofisiològica.

 

SITUACIÓ ACTUAL.

 

R acudeix al centre de psicología a finals de desembre de 2012 acompanyat dels pares i de la germana.

Inicialment s’agafen ambdós casos conjuntament.

S’observa de R un canvi important a nivell de conducta. Ja no és aquell nen inquiet i desatent d’anys enrere i té una actitut positiva i col.laboradora durant les sessions de reeducació.  

 

Durant les primeres sessions es fa un petit treball de diagnòstic per tal de veure en quina situació es troba a nivell d’apreprenentages.

Se’l hi fa fer un dictat i una redacció lliure. A la propera sessió se li passa el PROLEC versió reduïda.

En totes les proves s’observen en R errors de tota mena. Fa omissions de síl.labes i lletres, addiccions, unions, separacions, etc…

Davant aquest fet, concretem amb l’Esther de fer un pla d’intervenció que inclogui un acurat treball de consciencia fonológica ja que no té assimlitas varis sons fet que li crea  moltes confusions tan a nivell escrit com llegit; recordem que es troba cursant 5è de primària i davant les dificultats que presenta no pot seguir  molts dels continguts escolars fet que li provoca també un cert rebuig a la feina i una baixa autoestima. Per tant, s’ha de posar fil a l’agulla i ajudar a R el màxim possible a tirar endavant i superar les seves dificultats. Comptem amb la seva motivació que és molt important!

 

Així, el treball que es fa inicialment amb R és:

-          Exercisis de Ritmes

-          Rimes

-          Es treballa la Discriminació auditiva dels sons /b/, /p/, /g/, /d/ i /ll/

-          Reconeixement d’aquests sons en paraules; associació fonema-grafema

-          Correcció d’alguna grafia a nivell de traç, com per exemple la b i la g que escriu d’una manera inteligible.

 

Una vegada s’hagin assolit aquests objectius, s’iniciarà a R amb la lectura de síl.labes,  paraules i oracions simples.

Paral.lelament treballarem l’escriptura d’una manera molt pautada per tal d’evitar les errades de substitució i omissió que actualmente comet.

Ens palentegem:

Treballar l’ortografia natural a partir d’una metodologia fonètica-fonològica que inclourà activitats del tipus lletreig i joc amb lletres mòbils, jocs de paraules com sopes de lletres, encreuats, el joc del penjat, ordenar lletres per a formar paraules, etc. Amb aquests tipus d’activitats aconseguirem reduir errades com substitucions de lletres i síl·labes, rotacions, omissions, addicions, inversions, unions, fragmentacions i superposicions.

 

Per altra banda, l’ortografia arbitrària.

Per a millorar aquest aspecte treballarem la memòria visual ortográfica. Com ja hem dit a l’apartat de diagnòstic, R compta amb una bona capacitat de memòria visual. Davant aquest fet, volem aprofitar la seva habilitat per treballar l’adquisició de vocabulari sense errades ortogràfiques a través d’aquest sistema de memoria visual.

 

Aquests són els objectius que ens palntegem durant el que queda de curs escolar.

En properes entardes al blog, aniré actualitzant el  seguiment per tal de veure els progresos que va fent el R.