Ara us parlaré d’un altre cas fins ara no tractat a l’anterior
pràcticum ja que només acudia al centre per tractar aspectes purament logopèdic
( tenia dislàlia, dificultats per pronunciar la /r/). Ara bé, durant les
sessions de logopedia es van anar detectant possibles necessitats de la nena a
nivell d’aprenentatge de la lectoescriptura ja que a l'hora de llegir paraules i petits textos cometia molts errors de lectura.
Aquesta és la descripció del cas:
Es tracta d’una nena de 7 anys
que cursa 2n de primària. Les proves que se li han passat són les següents:
- REY
- BENDER
- REVERSAL
- PROLEC
- WISC-R
Els resultats de la
figura de Rei ens indiquen que el procés que ha fet servir per realitzar la
reproducció de memòria no és el més idoni. Li costa reconèixer les parts en un
conjunt.
En el Reversal les
puntuacions estan dintre de la mitja però si
ho analitzem qualitativament veiem que els errors que ha fet tenen a
veure amb les simetries dreta-esquerra (ella és esquerrana). De fet, això queda
palès quan llegeix, ja que fa continues confusions b/d, substitucions de sons,
substitucions de síl•labes, substitucions de paraules...
RESULTATS WISC
Verbal Manipulatiu
Informació: 4 * Figures
incompletes : 10
Semblances: 3 * Historietes:
4*
Aritmètica: 8
Cubs : 11
Vocabulari: 6 * Trencaclosques: 7 *
Comprensió: 9
Claus: 13
Dígits: 1 * Laberints: 15
CI verbal: 65 (molt baixa) CI manipulatiu: 92(mitjana-baixa)
CI total: 74 ( baixa)
Com es pot observar, hi
ha molta diferència entre puntuacions i, precisament l’àrea verbal que té a veure amb els aprenentatges escolars
és la que surt més baixa. Per tant, podem dir que A presenta dificultats per
l’aprenentatge.
Altres dificultats:
- confusió grafia/so
- substitució de sons en la paraula. No
s’entén el que llegeix.
- Mostra cansament quan llegeix. Ha de
fer molt d’esforç.
- Va movent el cap mentre llegeix.
- Si pot, intenta evitar la lectura.
- Comprensió lectora molt baixa. Inventa les respostes.
- Dificultat de concentració.
- Molt insegura
Aquest cas deixarà d’acudir a las
sessions de reeducació fins que hi hagi l’informe de l’optometrista; d’aquesta manera no
sobrecarreguem a la família amb tantes despeses i alhora no intervenim fins que
no hi hagi un diagnòstic a nivell optomètric on se’ns especifiqui si hi ha
alguna deficiència visual i així fer un òptim treball amb A.
Fet això, caldrà parlar amb l’escola
per informar-los dels resultats de les proves i pautar un treball conjunt per
tal de facilitar al màxim possible l’aprenentatge de la nena. Creiem que si fem
aquest treball conjunt durant aquest curs ( A es troba cursant 2n de primària),
ajudarem a la nena a poder tirar endavant
amb els seus estudis sense cap dificultat.
A principis de març rebem l’informe de
l’optometrista. Aquestes són les conclusions del diagnòstic que se li ha
fet a la nena:
En l’informe es destacen les següents observacions:
-
Mantè
postures rares al llegir
-
S’acosta o
inclina excessivament el cap al llegir
-
Fa salts de
línees al llegir
-
Evita fer
tasques d’aprop. Necessita ajudar-se del dit per llegir
En les proves d’habilitats visio-espaials, concretament a la prova de
dominància ( on s’avalúa la preferència d’usar la dreta o esquerra en peu, mà,
oïsa i ull), destaquen que A no té una dominància clara de mà. Alhora es trben
inversions tant en el camp dretà com esquerrà. No hauria de realitzar
inversions amb la mà esquerra si fos una esquerrana ben organitzada o
viceversa. Per tant, no té ben definida la seva dominància.
En la prova o test de Southern California, on es valora si té concepte de
lateralitat, habilitat de ser conscient de la dreta i esquerra d’un mateix, es
conclou que no té integrat el concepte de lateralitat.
Davant aquestes dificultats, tampoc sap detectar inversions i això li
provova una mala organització espaial a l’escriure.
Davant aquest informe, creiem que amb A s’ha de fer primer de tot una
teràpia visual.Aquesta teràpia no tractarà directament les dificultats
d’aprenentatge però si que és un tarctament encaminat a la millorar de la
eficàcia visual, permetent que posteriorment A respongui millor a la
reeducació.
Per tant, durant un temps A deixarà d’acudir al centre per anar a
l’optometrista fins que aquest professional valori que ja pot iniciar la
reeducació.
Si es fa aquest treball optomètric per a treballar certes habilitats visuals, posteriorment es podrá fer amb més qualitat un bon treball per a tractar les dificultats en la lectoescriptura.
Per part nostra, manca parlar amb l’escola per a fer-lis una devolutiva de
tot aquest diagnòstic per tal que en siguin coneixedors i puguin oferir a A tot
el suport necessari. Alhora que siguin conscients sobretot que A no és una nena
gandula i que evitin l’etiquetització i valorin a A pels progressos que va fent
i no al contrari.
Esmentar que
per a mi la figura d’aquest profesional és nova, no n’havia sentit a parlar
gaire. L’Esther em facilita un llibre
que parla de les tasques dels optomestristes.
Al arribar a
casa llegeixo el text i m’he n’adono de la gran importancia d’aquests
professionals.
El text, que
porta per nom: Tanta inteligencia, tan
poco rendimiento, parla de la importància d’una bona revisió de la
visió ja que aquesta pot ser la clau en determinats alumnes, de les seves
dificultats d’aprenentatge. Esmenta les habilitats visuals essencials per a
l’aprenentatge, que són:
L’agudesa
visual, el control dels moviments oculars, l’habilitat de l’enfocament,
coordinació ocular, coordinació ull-mà, percepció visual de forma, memoria
visual i visualització.
Si es
treballen aquestes habilitats es veuen reduïdes les dificultats d’adquisició de
la lectoescriptura i també els probelmes de déficit d’atenció.
Hi ha un
exemple en el text que ajuda a entendre aquest fet:
Un nen de
8ª, no podía llegir i quan l’optometrista li va preguntar el per què no podía
llegir, el nen va contestar:
-
¡ Sería más fácil leer si las letras no se movieran!
Amb aquest
exemple, queda clar doncs de la importància de tenir en compte la visió alhora
de valorar un nen amb dificultats d’aprenentatge i no etiquetar-lo prematurament com a dislèxic o simplement com a gàndul. Així, abans d’iniciar una reeducació cal treballar la visió,
ja que la reeducació aleshores pot no ser necessària o bé , cal
enfocar-la d’una altra manera.
BIBLIOGRAFIA:
Vergara
Gimézez, P. (2008).Tanta inteligencia,
tan poco rendimiento:¿ Podría ser la visión la clave para desbloquear su
aprendizaje?. Ed. Rona visión
S.L.
No hay comentarios:
Publicar un comentario