SESSIONS DE REEDUCACIÓ REALITZADES AMB EL CAS D'A. DURANT EL MES DE MARÇ

En aquest cas estem una mica en “ stand-by”. La situació continua sent la mateixa que ja vam descriure a l’entrada anterior del blog, encara hi ha pendent la introducció d’un tractament farmacològic per a minvar els efectes del seu trastorn;per tant, la conducta d’A a l’escola és la mateixa i el seu rendiment acadèmic  i la seva autoestima cada vegada més perjudicats.

Aquest fet em porta a parlar del que jo anomeno la “ cronificació dels casos”; és a dir, aquells  casos que des de fa anys estan en la mateixa situació tot i haver acudit a molts serveis externs ( provocant un “ mareig” excessiu al nen) i en cap d’ells hi ha hagut una bona intervenció o si més no una resposta adequada.... èssent la situació del nen la mateixa o més empitjorada.

A, és un clar exemple del que estem parlant.  Si revisem els  informes del Departament psicopedagògic i d’Orientació de l’escola en aquests ja es destaca el següent des dels 3 anys d’A:

P3: fa reforç en un grup reduït. Es destaca dificultats d’atenció i problemes de comportament i relació amb els altres. Necessita cridar l’atenció amb conductes inadequades tasl com pegar o cridar.

P4:Retard en els aprenentatges inicials. A nivell conductual el mateix que s’ha especificat a P3.

P5: Segueix assistint a un grup reduït i reb el suport d’una vetlladora. Destaquen moltes dificultats a nivell global ( parla, aprenentatge inicial de la lectoescriptura...). Molta impulsivitat que interfereix en els aprenentatges.

1r de Primària:  A banda de l’esmentat, aquí l’Equip ja fa senyals d’alerta, ja que especifiquen que els preocupa força a nivell conductual i social.

Per tant, és clar que A ja destacava a nivell conductual i conseqüentment amb baix rendiment escolar.

Per tant, perquè no s’ha fet res fins al moment? Per què A ha de continuar patint d’aquesta manera?

Un exemple d’això són les notes que reb del segon trimestre. En aquestes es destaca fins a la sacietat que ha de millorar la seva actitud i el seu comportament. Que es segueix mostrant impulsiu  i neguitós a classe i té una relació conflictiva amb els iguals i els adults.

Es necessita una resposta inmediata si no A acabarà arribant a 3r o 4r de primària amb totes aquestes dificultats i el patiment que aquestes poden comportar.

Des del centre de psicopedagogia el que s’ha fet durant aquest mes ha estat: per una banda, treballar aspectes del llenguatge escrit ( discriminació auditiva de determinats sons, reconeixement de sons en paraules i s’inicia en la lectura de paraules de dues síl.labes).

Alhora, s’ha orientat tan als mestres com a la família del nen. Aquestes són petites estratègies que s’han donat per tal d’ajudar a A i el seu entorn:

-          Elogiar conductes concretes totalment normalitzades i adequades.

-          Felicitar-lo/a quan faci coses bé per petites que siguin de forma sincera i vertadera a través del reforç social. (tots els alumnes/família en surtin beneficiats)

-          Ignorar o no prestar l’atenció al comportament inadequat del/a nen/a.

-          Utilitzar un llenguatge positiu.

-          Donar-li dues opcions que porten a un mateix resultat.

-          Intentar evitar els càstigs.

-          Anticipar les accions problemàtiques.

-          Dedicar-li més temps, mimar-lo/a més.

-          Supervisar-lo/a sense que se n’adoni.

-          Apropar-se a ell/a amb ganes d’ajudar-lo/a.

-          Reorganització de l’aula, canvis de lloc on s'asseu.

-          Per millorar l’autoestima i l’autoconcepte de l'infant cal...

 Accepta’l, estima’t més al teu alumne o fill

 Descobreix els seus interessos i comparteix-los.

Confia en ell/a i amb què ho pot fer bé.

Tenir bona comunicació amb ell

 Remarcar la idea que no és un nen dolent

Donar-li càrrecs o responsabilitats (sobretot si impliquen moviment).