M’agradaria aprofitar aquest
espai del blog per a reflexionar sobre la família en relació amb els deures
escolars dels seus fills.
L’elecció d’aquest tema no és
banal; sinó que neix d’un cas nou que fa
poc hem rebut al centre psicològic. Es
tracta, d’un nen d’ 11 anys d’edat, els pares del qual acudeixen al centre amb
demanda d’assessorament per a treballar amb el seu fill a casa ja que esmenten
que no poden ajudar-lo amb les tasques escolars perquè el fill els “ satura” i
es tiren 5 hores diàries per a fer els deures....
Actualment, s’està acabant
el diagnòstic però ja es pot entreveure amb el WISC i altres proves
diagnòstiques, que es tracta d’un nen amb un retard cognitiu significatiu.
A banda, d’aquest fet, i per
a tranquilitzar una mica els pares durant les setmanes que dura fer el
diagnòstic, se’ls hi dóna unes quantes pautes per ajudar-los i sobretot per a
garantir un ambient familiar càlid...
Per a fer-ho, dediquem una
sessió per a recollir la hisòria clínica familair ( anamnèsi) i alhora avaluem
una mica el context familiar seguint
aquesta pauta: ( en sessió posterior també fem entrevista amb el nen per
saber-ne la seva opinió i discurs i fem
avaluacions més projectives com
el test del dibuix de la família).
Què avaluem?
En primer lloc, quina estructura
té (quants germans, presència o no dels dos progenitors, presència d’avis o
altres familiars propers...).
En segon lloc, i agafant el
guió d’entrevista que ofereix García Lorente, M.C. (citat en Andreu, 2011)
s’avaluarà a través d’aquest guió (les preguntes amb gris no pertanyen el guió
de García Lorente, sinó que les hem afegit des del centre de psicologia):
Dinàmica familiar:
·
A qui es dirigeix l’infant
quan demana o necessita alguna cosa?
·
Qui es fa càrrec de les
seves necessitats bàsiques? Per què ho fa aquesta persona i no una altra?
·
Qui el porta als diferents
serveis? Per què ho fa aquesta persona i no una altra?
·
Qui pren les decisions respecte
a l’infant? per què ho fa aquesta persona i no una altra?
·
Qui l’ajuda
amb els deures escolars? per què ho fa aquesta persona?
·
Com se l’ajuda
a fer els deures? (per determinar la naturalesa de l’ajuda: se li explica què
ha fer? se li fa directament?...)
·
On fa els
deures? té un espai propi? té un espai fix?
·
Té algun
horari establert per fer deures? quina rutina segueix sortint d’escola?
·
Participeu en
les activitats que ofereix l’escola (xerrades, trobades...)?
Relació entre pares i el
fill o filla.
·
Quines activitats comparteix
l’infant amb la família?
·
Podríeu descriure un cap de
setmana normal?
·
Com considereu que és la
vostra actitud envers l’infant: permissiva, protectora, exigent...?
·
Com reaccioneu quan l’infant
fa alguna cosa malament?
·
Com
reaccioneu quan l’infant porta males notes des de
l’escola?
·
Com reaccioneu quan l’infant
fa alguna cosa bé?
·
Com reaccioneu
quan l’infant porta bones notes des de l’escola?
Relació entre germans
·
Quina actitud té l’infant
davant dels germans i germanes: afectuosa, agressiva, submisa, passiva,
gelosa...?
·
Quina actitud tenen els
germans i germanes davant l’infant?
·
Quin temps comparteixen?
·
Quines activitats duen a
terme durant aquest temps?
·
Comparteixen
temps i lloc d’estudi? s’ajuden entre ells?
Relació amb altres membres
de la família.
·
Quina actitud té davant
d’altres membres de la família: afectuosa, agressiva...?
·
Quina actitud tenen els
altres membres de la família davant l’infant?
·
Quin temps comparteixen?
·
Quines activitats duen a
terme durant aquest temps?
Hem d’entendre el guió com a
tal i no establir una entrevista molt tancada, rígida. La informació ha d’anar
fluint mentre vagi apareixen la informació.
L’objectiu és descobrir quin
tipus de suport i estímuls ofereixen als seus fills i quins aspectes podem
incidir per millorar aquesta relació per així poder millorar el rendiment de
l’alumne.
Com
es posicionen els pares respecte als deures:
En primer lloc definirem què
s’entén per deures. Entendrem per deures aquelles tasques assignades als
estudiants per part dels mestres per què siguin realitzades en hores
extraescolars. (Cooper, citat en Suárez, N. 2012). Les tasques escolars
pensades per fer dins l’àmbit familiar.
El
per què dels deures:
- milloren
les habilitats d’estudi dels alumnes, les seves actituds cap al treball i els
ensenya que l’aprenentatge no es fa únicament dins el marc escolar.
- ajuda
a consolidar els aprenentatges.
- no
hi ha la presència del mestre, permet la participació paterna en els
aprenentatges dels seus fills.
- els
alumnes han d’aprendre a autoregular el seu comportament per tal de posar en
pràctica els seus recursos comportamentals i motivacionals.
Com s’hi impliquen els
pares?
La implicació parental és un
factor clau en l’èxit acadèmic. Molts estudis han pogut correlacionar
positivament la implicació dels pares en el treball escolar dels seus fills i
l’èxit acadèmic aconseguit per aquests.
Ara bé, com s’hi han
d’implicar els pares? Quines són aquelles conductes positives i quines són
perjudicials pel desenvolupament dels seus fills?
Pel contrari, altres formes
de regulació poden ser molt perjudicials pel rendiment acadèmic de l’alumne.
Aquelles que denominem de control psicològic com ara: emissió sistemàtica de
missatges d’insatisfacció parental respecte el nivell d’esforç realitzat per
l’alumne (és que no t’esforces!) són percebuts pels alumnes com formes de
pressió (sobretot els adolescents) que poden portar-lo a una baixa implicació i
fins i tot a una frustració.
Altres formes d’implicació
inapropiades serien: fer els deures per ells (dificultaríem
l’aprenentatge).
|
Formes
d’implicació parental
|
Llistat de
conductes específiques
|
|
Interacció amb l’escola i amb
els professors del seus fills.
|
Parlen amb el tutor sobre
el nivell de rendiment acadèmic general de l’alumne, sobre els seus
progressos escolars i sobre els deures.
|
|
Valoren l’escola i
l’aprenentatge.
|
|
|
Intenten respondre a les
demandes educatives del col·legi i dels professors.
|
|
|
Organització de l’ambient
físic i psicològic per facilitar la realització dels deures.
|
Especifiquen temps
concrets pels deures; estableixen regles per a la utilització d’aquest temps.
|
|
Articulen i reforcen
expectatives, regles, patrons de comportament amb relació als deures.
|
|
|
Ajuden a l’alumne a
estructurar el temps, l’espai físic i els materials necessaris per la
realització dels deures.
|
|
|
Estructuren els deures per
integrar-los dins la rutina familiar, asseguren la presència parental, la
disponibilitat i l’ajuda.
|
|
|
Proposició de supervisió
en el procés de realització dels deures.
|
Valoren el treball
personal dels fills.
|
|
Monitoritzen, supervisen i
observen el procés de realització dels deures.
|
|
|
Atenen a les senyals
d’èxit de l’alumne o a les dificultats relacionades amb la feina o la
motivació.
|
|
|
Resposta als resultats de
l’acompliment dels deures
|
Reforcen i premien
l’esforç de l’alumne en els deures, en la realització de les tasques i la
nota obtinguda.
|
|
Reconeixen i ofereixen
recolzament o suport emocional incentivant la competència i l’esforç.
|
|
|
Revisen, verifiquen i
corregeixen els deures.
|
Font: (Súarez, N i altres,
2012)
Els deures per casa,
actualment estan a debat social. Arrel d’una vaga realitzada per famílies
franceses que es negaven a fer deures a casa s’ha encetat un debat social estès
dins diferents mitjans de comunicació.
Seguint aquests debats,
podem veure diferents posicions. Uns a favor dels deures, els quals donen unes
qualitats a aquests sobre hàbits d’estudi, implicació familiar, autonomia del
treball… i d’altres denuncien la inutilitat d’aquests sobretot quan es
sobrecarrega als alumnes amb deures repetitius i sense sentit.
Per tant, podem treure les
següents conclusions referent als deures.
En primer lloc l’alumne que
no té un suport familiar sobre els deures, difícilment els tirarà endavant. Qui
diu suport familiar, diu ajuda professional.
En segon lloc, hi ha escoles
on el volum de deures és molt gran, i d’altres on el volum de deures està més
controlat. Per tant hi ha variabilitat entre escoles però també segons el tutor
que es tingui. Sovint, creiem, no hi ha una línia coherent dins una mateixa escola.
I de fet, els deures, el treball de l’alumne a casa, hauria de respondre a una
línia educativa concreta i consensuada per a tot el claustre de l’escola. Pel
que fa al volum elevat de deures, sempre hem pensat que és un factor que
perjudica a molts nens, sobretot a aquells que hi tenen dificultats
d’aprenentatge. Gestionar amb coherència aquestes tasques per a casa seria
primordial per ajudar al bon desenvolupament dels alumnes.
D’altra
banda, una altra conclusió en que
arribem és que sovint, els deures, són precisament una font de conflicte
familiar. Gestionar els deures i la seva realització pot ser motiu de conflicte
entre pares i fills, com és el cas que us he exposat. Caldrà doncs, mirar de
gestionar aquesta relació entre pares i fills perquè els deures no esdevinguin
una font de problemes afegits.
En tercer lloc, m’agradaria
parlar de la coherència dels deures. Sovint les tasques encomanades a casa són
tant difícils que els alumnes no poden fer-les de forma individual i precisen
l’ajuda d’un adult que els orienti. Aquí entraríem amb la disponibilitat i
capacitat d’ajuda dels pares. Estarem d’acord que no tothom té la
disponibilitat ni la capacitat per atendre sobre els deures específics dels
seus fills. Variable que caldria tenir més en compte, ja que aquesta incrementa
les diferències entre l’alumnat.
Feta, aquesta reflexió una pél teòrica caldrà veure el
desenllaç del cas; ara bé, com us he dit encara ens trobem fent el diagòstic
del nen. Sembla ser però que els pares han escoltat les nostres orientacions
referents a com ajudar al nen en les seves tasques escolars ( que hem recollita
en el quedre superior) ja que ens comenta el nen que l’ambient a casa és més
tranquil.... Cal encara parlar amb l’escola ( una vegada tinguem el diagnòstic)
per tal de veure si es necessària una adaptació curricular pel nen.
